sábado, diciembre 10, 2022

Efemérides

Carmen Martín Gaite

8 diciembre 1925. Nace en Salamanca la...

Rafael Sánchez Ferlosio

4 diciembre 1927, nace en Roma RAFAEL...

Lope de Vega

25 de noviembre 1562 Nace en Madrid. LOPE...

A quemarropa

LIBROSReseñasA quemarropa

Tot i que fa molts mesos que vaig llegir el segon volum de Trets per totes bandes, del tàndem d’estudiosos del gènere criminal Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas, no podia deixar de ressenyar-lo perquè si, d’alguna manera, existeix En clau de negre és gràcies a l’assistència a la BCNegra de fa nou anys i a una trobada que vaig tenir amb Jordi Canal a la Biblioteca de la Bòbila, quan n’era el director.

Des d’aleshores, vaig seguint totes les publicacions assagístiques de Martín Escribà: Rafael Tasis, novel·lista policíac, Jaume Fuster, gènere negre sense límits, Continuará… Sagas literarias en el género negro y policiaco español, articles acadèmics, etc. Una menció especial a l’assaig imprescindible La Cua de palla: retrat en groc i negre, dedicat a la mítica col·lecció, que Martín Escribà i Canal publicaren l’any 2011 i que l’any 2018, coincidint amb l’Any Pedrolo (Manuel de Pedrolo va ser el director de la col·lecció originària), se’n va fer una reedició i la traducció també al castellà.

Malgrat que alguna vegada, parlant amb companys, jo havia titllat aquests assajos de delicatessen, hauria d’aclarir que darrere d’aquest terme adaptat de l’alemany s’acostuma a afegir «no apte per a tots els paladars», és a dir, no apte per a tots els públics. I no és cert. Els dos volums de Trets per totes bandes estan calibrats amb un objectiu divulgatiu, per a qualsevol persona que vulgui apropar-se al gènere criminal. I ho aconsegueixen, no només per la manera clarificadora com estan estructurades les seves pàgines sinó també pel llenguatge emprat: sense deixar de ser acadèmic, tanmateix fuig de les voltes i tombarelles feixugues amb què de vegades venen carregats segons quins assaigs de certa volada. Trobo que la seva lectura és absolutament necessària per a qualsevol escriptor que es dediqui al gènere o als lectors que en puguin tenir interès.

Una vegada, en el lliurament d’un premi -en reconeixement de la trajectòria literària de la poetessa Maria Teresa Bertran- al qual vaig assistir, l’escriptora va explicar que J.V Foix, amb qui va coincidir a la Facultat de filosofia i lletres de la UB, li va donar tres consells a l’hora de dedicar-se a l’ofici. El primer va ser que havia de triar la llengua amb què escriuria i que havia de conèixer a la perfecció la seva gramàtica. El segon va ser que havia de llegir tots els clàssics d’aquella llengua i després tots els de la resta de llengües. I el tercer? -ens preguntàvem el públic assistent. El tercer responia a aquell caràcter foixià: no llegir-ne cap dels coetanis. No sabem si ho va acabar de reblar amb una picada d’ullet o no. En qualsevol cas, aquest segon lliurament va de l’època contemporània i els autors que s’anomenen paguen la pena llegir-los.

El volum, dividit en sis parts, ens situa a l’inici del boom dels anys setanta, amb els pastitxos tan inevitables com necessaris, la renovació del gènere fins a abordar les darreres dècades.

En un segon apartat, fa una immersió força exhaustiva en les tendències policíaques i les seves etiquetes, com ara la policíaca històrica, la ucronia històrica, la policíaca etnològica, la de campus, la metafísica, el cozy mystery, la romàntica i de misteri, el femikrimi o el perquè no hauríem de fer-ne ressò, el domèstic noir i la grip-lit, la comèdia policíaca, la novel·la policíaca afroamericana, la LGTBI fins a arribar al gastronoir. Com veieu es tracta també d’un llibre de consulta, un llibre de fons per a les nostres biblioteques on trobar la resolució de qualsevol qüestió sobre el gènere. En un tercer apartat aborda les tendències negres: el néo-polar, el neopolicial llatinoamericà, el neo-noir, la novel·la negra retrospectiva i el cybernoir. En un quart aborda les etiquetes geogràfiques: la cubana, la mediterrània, la nòrdica, el tartan noir, el polar provençal o aïoli polar, el country noir i la grit lit. En el cinquè apartat, l’assaig s’endinsa en els autors i novel·les que exalten l’assassí en comparació de les de la màfia o les narconovel·les.

Per finalitzar ens regala els millors títols de novel·les negres i policíaques segons els cànons publicats de diferents guies de renom, així com algunes llistes més personals i trenta-dues il·lustracions de cobertes   emblemàtiques. Això és una joia, és la «bíblia» per a qualsevol amant del gènere i és un ventall de possibilitats més en què es multiplica aquest assaig.

Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas Fotografia @Manel Gimeno

Com bé diu Massimo Carlotto en signar el prefaci, no hi ha assajos prou «orgànics» que ens ajudin a entendre aquesta disbauxa que existeix entre la novel·la negra i la policíaca o, pitjor, interessos personals o de mercat.

Bé, doncs aquí en teniu un. Ara no hi ha excusa, qui no hi entén és perquè no en vol saber, negreferits.

A pesar de que hace algunos meses que leí el segundo volumen de A quemarropa, del tándem de estudiosos de género criminal  Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas, no podía dejar de reseñar lo porque si, de alguna forma, existe En clau de negre es gracias a mi asistencia al festival BCNegra de hace nueve años y a un encuentro que tuve con Jordi Canal en la Biblioteca de la Bòbila, cuando era el director.

Desde entonces, voy siguiendo todas las publicaciones ensayísticas de Martín Escribà: Rafael Tasis, novel·lista policíac, Jaume Fuster, gènere negre sense límits, Continuará… Sagas literarias en el género negro y policiaco español, artículos académicos, etc. Una mención especial al ensayo imprescindible La Cua de palla: retrat en groc i negre, dedicado a la mítica colección, que Martín Escribà i Canal publicaron el año 2011 i que en 2018, coincidiendo con L’Any Pedrolo (Manuel de Pedrolo fue el director de la colección originaria), se hizo  una reedición y la traducción también en castellano.

Alguna vez, hablando con compañeros, había tildado estos ensayos como delicatessen, pero tendría que aclarar que detrás de este término adaptado del alemán se acostumbra a añadir «no apto para todos los paladares», es decir, no apto para todos los públicos. Y no es cierto. Los dos volúmenes de A quemarropa están calibrados con un objetivo divulgativo, apto para cualquier persona que quiera aproximarse al género criminal. Y lo consiguen, no solo por la manera clarificadora como están estructuradas sus páginas, sino también por el lenguaje utilizado: sin dejar de ser académico, huye de volteretas pesadas con las que a veces vienen cargados según qué ensayos de cierta relevancia. Pienso que su lectura es absolutamente necesaria para cualquier escritor que se dedique al género o para cualquier lector que pueda tener interés.

Una vez, en la entrega de un premio -en reconocimiento de la trayectoria literaria de la poeta Maria Teresa Bertran- al cual asistí, la escritora explicó que J.V. Foix, con quien coincidió en la Facultad de filosofía y letras de la UB, le dio tres consejos para dedicarse al oficio. El primero fue que tenía de escoger la lengua con la que escribiría y conocer a la perfección su gramática. El segundo fue que tenía que leer todos los clásicos de esa lengua y después todos los de la resta de lenguas. ¿Y el tercero? -nos preguntábamos el público asistente. El tercero respondía a aquel carácter foixiano: no leer ninguno de los coetáneos. No sabemos si lo acabó de rematar guiñando el ojo o no. En cualquier caso, esta segunda entrega de A quemarropa va de la época contemporánea y los autores que se nombran merecen la pena leerlos.

El volumen, dividido en seis partes, nos sitúa al inicio del boom de los años setenta, con los pastiches tan inevitables como necesarios, la renovación del género hasta abordar las últimas décadas.

En u segundo apartado, hace una inmersión bastante exhaustiva en las tendencias policiacas y sus etiquetas, como la policiaca histórica, la ucronía histórica, la etnológica, la de campus, la metafísica, el cozy mystery, la romántica y de misterio, el femikrimi o el porqué no tendríamos que hacernos eco de él, el domestic noir y la grip-lit, la comedia policiaca, la afroamericana, la LGTBI hasta llegar al gastronoir. Como veis, se trata también de un libro de consulta, un libro de fondo para nuestras bibliotecas donde encontrar la respuesta a cualquier cuestión sobre el género.

En un tercer apartado aborda las tendencias negras: el neo-polar, el neopolicial latinoamericano, el neo-noir, la novela negra retrospectiva y el cybernoir.

En un cuarto, aborda las etiquetas geográficas: la cubana, la mediterránea, la nórdica, el tartan noir, el polar provenzal o aïoli polar, el country noir i la grit lit. En el quinto apartado, el ensayo profundiza en autores y novelas que exaltan el asesino en contraposición de aquellos o aquellas que lo hacen con la mafia o las narconovelas.

Para finalizar, este volumen nos regala los mejores títulos de novelas negras y policiacas según los cánones publicados por diferentes guías de renombre, así como algunas listas más personales y treinta y dos ilustraciones de cubiertas emblemáticas.

Esto es una joya, es la «biblia» para cualquier amante del género y un abanico de posibilidades más en las que se multiplica este ensayo.

Como bien dice Massimo Carlotto al firmar el prefacio, no hay ensayos lo bastante orgánicos que nos ayuden a entender este disparate que existe entre la novela negra y la policiaca o, peor, intereses personales o de mercado.

Bien, pues aquí tenéis uno. Ahora ya no hay excusa.

 

© Raquel Gámez Serrano. 2022. Todos los derechos reservados.

Otros contenidos

El ciervo y la sombra – reseña

La hija ejemplar

Carmen Martín Gaite

El ciervo y la sombra – reseña

La hija ejemplar

Carmen Martín Gaite

Obsesión

Lucia Etxebarria

Julián Ibáñez

Ver otras etiquetas

Artículos más populares

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies